Un viatge acaba bé quan acaba bé!

Finalment s'han trobat els dos forros polars!

Pel que fa al retorn dels diners pendents de la piscina als viatgers que no van banyar-se, que encara no em pogut retornar, us demanem que en el període de 10 dies a partir de demà, ens envieu un correu a naturamaresme@gmail.com , indicant un número de compte, i us farem la transferència en el termini més breu possible.

Els que encara no haguessiu pagat el fenicular, ho podeu fer a la Raquel o us podem donar un número de compte per l'ingrès. Només cal que ens el demaneu per correu.

I gràcies a tots i a totes!

Si voleu una bona roba d'abric...tenim un forro que us encantarà!

A Natura tornem a tenir forros, talles adults (S, M,L, XL, XXL, XXL) en color verd fosc i verd clar, 300 grams (per no tenir fred). i amb el logo de Natura davant i la senyera a darrera i la frase "Compromesos amb la Terra". Bona qualitat!  Només 15 €! Si voleu, el podeu encarregar i us el portem al viatge! Envieu-nos un whatsapp o sms al 629 040 295.

Un regal per fer cagar el tió! I aprendre el nostre patrimoni natural!

Ja podeu demanar els nous imans de bolets, ocells i mamífers del Maresme i Vallès Oriental que ha fet Natura per a les vostres neveres! Per només 2 € un impressionant iman! Ho portarem al viatge de França! En tenim nou de diferents!

Quatre dades per visitar Clermond Ferrand

Clica'm!

Mercat de Nadal de Clermond Ferrand

Cliqueu-me per l'info del Mercat de Nadal

De l'Hotel al Mercat de Nadal hi ha 37 minuts caminant, anada. 3,06 km

Que no us podeu deixar per gaudir d'un bon Viatge!

Roba d'abric i calçat còmode per caminar, els pals de muntanya (si penseu pujar el Puy de Dome pel Sender dels Muletiers) una petita motxileta per portar la beguda i el dinar del primer dia, càmara de fotos, toballola i xancletes pel bany per l'espai termoludic i els 20€ per reservar el proper viatge de Natura...

Planning del viatge a l'Alvèrnia

Si passeu el ratolí per sobre el text... teniu molts llocs poer clicar on trobareu info dels llocs que visitarem, restaurants... etc

Aquest planning és el previst si les condicions ambientals ho permeten. Sino farem un itinerari alternatiu.

Dissabte, 5 de desembre de 2015
Sortirem des d'Argentona, a les 6h del matí, Carretera de Vilassar, costat del restaurant els Caçadors a les (ja ho direm!!!)
Viaducte de Millau. Aturada a l'àrea d'interpretació
Puy de Dôme. Possibilitat de pujar a peu pel Camí dels Muletiers (1h15'), i o bé pujar i baixar amb el tren elèctric (pels que no vulguin caminar). Preu del tren no inclòs al viatge, però ens faran preu de grup: anada i tornada 8,60 €. Només tornada: 5,70 €.
A dalt hi ha un bar. Recomanem portar-se el dinar!
Arribada a Clermond Ferrand. Allotjament.
Visita lliure al nucli antic de la ciutat: Ferrand.
Dormirem a un hotel IBIS de Clermond Ferrand. Els que hagueu reservat el sopar, soparem al mateix hotel.

Diumenge, 6 de desembre de 2015
Esmorzar

Visita de la Vila Medieval de Salers (info de la vila, clica'm), al Cantal, considerat un dels pobles més bonics de França, i d'on provenen diverses races de vaques i els famosos formatges de Cantal, Salers i Tomme... Dinar lliure: clica'm si vols conèixer els 10 millors restaurants de Salers

Visita d'una explotació lletera i possibilitat de comprar aquests productes a la mateixa granja. Clica'm per informació del formartge "Salers" i Formatge "Cantal"
Visita de la Ciutat de Saint Flour. Clica'm per la guia de la Ciutat
Nit. Visita lliure al Mercat de Nadal de Clermond Ferrand

Dilluns, 7 de desembre de 2015
Esmorzar a l'hotel
Arribada a Aydat. Casa del Parc Natural dels Volcans d'Auvernia. Hi haurà dos itineraris per fer: un de realment molt fàcil, i un de normal. Més info (clica'm!)
Visita a la vila d'Orcival, on hi ha una catedral romànica.
Visita a Mont-Doré, estació termal. Dinar lliure. Sabeu on dinar? Us aconsellem... clica'm!
Visita amb autocar a la Vall de Chaufour i Chamboc du Lac.
Arribada a Saint Nactaire, coneguda per la fabricació del formatge.
Tarda de relax a l'espai Thermoludi Thermadore Cliqueu-me per saber més! No us descuideu toballola de bain i chancletes!. Tiquet inclòs en el preu del viatge.
Tornada a Clermond Ferrand.Nit. Visita lliure per Clermond Ferrand

Dimarts, 8 de desembre de 2015
Esmorzar a l'hotel
Visita de la vila de Puy en Velay Clica'm per més info
Arribada a Argentona

Farà fred? Aquí teniu la meteo que farà a l'Alvèrnia...

Cliqueu-me per saber quina meteo tindrem!

Parlem de volcans...

Una bona web sobre volcans...

Volcans d'Auvèrnia

Sou experts amb ovelles? Doncs aprofiteu aquest viatge per aprendren una mica...

Tot son Vaques! però hi ha diverses famílies!

Hem pensat que seria més fàcil perl nostre guia de natura identificar les races de vaques, si incorporàvem al web del viatge una carta -com diuen els francesos- de les principals races de vaques de França. Els francesos, al revés que nosaltres, han tingut molta cura en protegir les varietats i races d'animals més adaptades a les condicions ambientals de cada territori.

Au! a partir d'ara podreu donar un cop de mà a l'Oriol per identificar les vaques... No n'hi haurà prou en dir..."-Mireu! Vaques!!"... Si no que a partir d'ara podreu indicar... Vaques de Salers!!! Per exemple... I el vostre auditori farà cara d'estar amb una persona molt formada agropecuàriament...

Però, on és, qui són i quina història té l'Alvèrnia?

Alvèrnia (en occità: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una regió del centre sud de França dins del Massís Central. La capital n'és Clarmont d'Alvèrnia, capital històrica de les províncies d'Alvèrnia. És una de les set regions franceses en què està dividida Occitània. Està formada des del 1790 pels departaments de:

• Alier
• Cantal
• Alt Loira
• Puèi Domat

Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l'Alier i el Dordonya. És travessada de nord a sud per altiplans cristal·lins dislocats, d'altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics (muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal). Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris (Orlhac, la Limanha) que tenen un aspecte de petites planes montuoses. La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un clima dur i recursos escassos, és tradicionalment un lloc inhòspit i focus d'emigració.

Una mica d'Història

El nom li ve dels arverns, una poderosa confederació de tribus gal·les que, en temps de Juli Cèsar, lluità contra els romans sota el comandament del cèlebre Vercingètorix. Els principals pobles del territori eren els cadurques, que ocupaven l'actual regió del Carcí i el sud-oest de l'Alvèrnia (departaments d'Olt i Tarn i Garona), i la seva capital era Divona o Cadurci (Caors); i els arvernes, els més poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergòvia, avui Clarmont d'Auvernha. Amb l'imperi romà, Alvèrnia formà part de Prima Aquitania i durant els períodes merovingi i carolingi la regió passà les vicissituds de la regió aquitana. Fou cedida als visigots el 475 i conquerida pel rei franc Clodoveu I el 507. En temps dels merovingis formà un comtat dependent d'Aquitània, i més tard fou escenari de batalles entre els ducs d'Aquitània i els carolingis.

Cap al final del segle VIII, Alvèrnia constituí un comtat separat; el primer comte hereditari fou Bernat Plantapeluc, comte el 877, qui aplegaria al seu voltant Alvèrnia, Limós, Roergue i Tolosa, i el 878 la Gòtia i Berry, el Lionès i el Macônès, terres franceses. A la seva mort dividí el reialme i deixà l'Alvèrnia com a comtat separat per a Guillem el Pietós (886-926) i el seu fill Acfred I (926-928), a la mort del qual el comtat passaria a mans del comte de Tolosa fins al 1154. D'aleshores fins al 1195 fou regit per Ricard Cor de Lleó, futur rei d'Anglaterra, qui a la seva mort va dividir les possessions occitanes. Això ho aprofitaria el bisbe de Clarmont, Robert I (1195-1227) per apoderar-se de gran part del comtat i esdevenir aliat del rei francès.

La senyoria de la ciutat de Clarmont, que més tard esdevingué un comtat, també serà possessió dels bisbes de Clarmont fins al 1552. Així, a partir del segle XIII, Alvèrnia quedà dividida en quatre feus, que ja no podien oposar als reis de França una oposició ferma. El 1360, el rei Joan II erigí la terra d'Alvèrnia en ducat a favor del seu fill Joan, a través de la filla del qual el nou títol passà, al casal dels Borbó. Del 1384 al 1389 la revolta dels tuchins la revolta contra els impostos es va estendre des del Llenguadoc.

Cap al 1416 gairebé tot el territori restarà a mans dels ducs Joan I de Borbó (1410-1434) i Carles I (1434-1456) del casal de Borbó. Però el 1527 el comtat fou confiscat per la corona francesa amb la complicitat dels bisbes de Clarmont, i fou incorporat al regne de França.
El 1790 el territori fou dividit en els departaments francesos de Lo Puèi de Doma, Cantal i una part de l'Alt Loira.

Les llèngües pròpies d'Alvèrnia són

• L'occità alvernès és el parlat a gairebé tota la regió, encara que també es parla el vivaro-alpí vers Sinjau, i el llenguadocià (varietat carladesià) al sud-oest del Cantal.
• El francès o llengua d'oïl, a la meitat nord, al Borbonès (Alier).

Val a dir, però, que la meitat nord del Borbonès, al voltant de Molins, és de parla d'oïl, mentre que a la meitat sud, vers Montluçon i Vichy, s'hi parla occità. Així que el terme borbonès pot fer referència tant a una varietat dialectal occitana com francesa.
Segons un sondatge de 2006,^[3] la denominació més habitual pare a qualsevol de les dues llengües és la de patois (78 % de la població) al costat de termes més regionalitzats (alvernès, borbonès, vellave). No obstant això, s'entreveu una certa consciència d'identitat cultural a través de denominacions com borbonès (5 %), alvernès (10 %), occità (8 %) o llengua d'oc (4 %).
La llengua dita regional, tant sigui oïl com oc, representa una forta realitat a la regió :

• 61 % declaren comprendre amb més o menys facilitat la parla regional, i el 22 % perfectament
• 42 % declaren saber la parla més o menys bé i el 12 % molt bé
• 29 % declaren llegir més o menys bé i el 10 % molt bé
• 17 % declaren escriure-la més o menys bé i el 4 % molt bé.

La transmissió de la llengua es fa essencialment en l'àmbit familiars (avis entre el 61 % i el 50 %), amb una part més feble per la xarxa institucional i escolar (10 %). Aquí es mostra el problema del rol de l'estat, ja que un 40 % de la gent que no ha ensenyat la llengua pròpia als infants actualment se'n penedeix. Aquest retret és més fort entre les generacions més joves (58 % entre els menors de 35 anys).
L'augment de les ganes d'aprendre és força present. És més fort entre els menors de 35 anys (23 %). El desig de veure la llengua amb més presència a l'escola és del 74 % al Cantal, el 53 % a l'Alt Loira i el 51 % al Puèi Domat. El desig que els propis fills aprenguin la llengua és més fort (41 %) i es reforça entre les generacions més joves (58 % entre els menors de 35 anys). El 71 % dels habitants de la regió es declaren favorables al manteniment i desenvolupament de la llengua i cultura regionals, el 76 % entre els menors de 35 anys. Per això defensen que les diferents institucions hi juguin un paper actiu:

• France 3 Auvergne hauria d'oferir emissions en llengua regional en el 54 % de la programació.
• la regió (54 %), l'educació nacional (43 %), el ministeri de cultura (42 %) i els municipis són vists pels alvernesos com els actors legítims amb el deure de transmetre i desenvolupar llur llengua i llur cultura

Alvernesos coneguts

Alguns escriptors i guionistes alvernesos són l'occitanista Jean Anglade, autor d'obres poètiques, humorístiques i reculls de costums i tradicions, entre d'altres; el també poeta occitanista Arsène Venemouze; Henri Pourrat, escriptor especialitzat en Alvèrnia; el periodista modern Albert Londres i també Georges Bataille; Valéry Larbaud; Jacques Laurent; Paul Morand; Jules Romains; Robert Sabatier; Pierre Schoendoerffer; Grégoire de Tours i Julles Vallès.
Científics, enginyers i empresaris són Blaise Pascal i François Michelin, fundador de la marca de pneumàtics del seu cognom. Un exemple d'artista n'és el pintor Georges Monnet. L'actriu Audrey Tautou també és d'Alvèrnia. Com el papa Silvestre II, el general La Fayette i els ex-presidents de França Jòrdi Pompidor, Valéry Giscard i Paul Doumer.

Una magnànima obra de l'enginyeria: el viaducte de Millau

El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2460 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:

1. La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte al terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units. De tota manera, cal tenir en compte que no és el rècord absolut en ponts, ja que hi ha una passarel·la de vianants també als Estats Units, Royal Gorge Bridge, amb una altura superior: 321 m.

El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.

El pont serà de peatge, en principi, fins a l'any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'època de l'any.
Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila enfront d'accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m⁴. Les piles, s'eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.
El tauler és d'acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4.20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m² i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3.5 m d'amplada, dues vorades de 3 m d'amplada i una mitjana de 4.5 m travessada pels tirants.

El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3.025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).

La barrera de peatge té 18 vies amb coberta CERACEM, material procedent de les tecnologies del Formigó Especial Industrial (Béton Spécial Industriel: BSI)

La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.